dissabte, 15 d’octubre de 2011

Un mati per Alfes!

 Avui he aprofitat el poder vagar sense pensar en el rellotge.Evidentment no he fet molta distància de casa, es el privilegi de viure aprop de la natura.
Alfés es quasi un desert, un dels més grans secans de la nostra terra entre el Segrià i les Garrigues. Al passar per la carretera pots pensar que allí no hi ha mes que mosques.

 Tenia un destí ja pensat, el abocador de les deixalleries de la comarca. Allí s' agrupen moltes de les aus que en principi haurien de migrar, però tenir al menjar tant aprop, els aiguamolls que s' han anat mantenint, i la nova climatologia fan que la terra on els romans no hi volien estar, ara sigui un paradís per l' observació de la natura.
 Com es pot observar no els molesta la feina diària del abocador, estan mes pendents dels meus moviments que no de la grossa maquinaria que els envolta.
Als voltants del mateix hi son les aus rapinyaires i avui he tingut el plaer i la pena de veure com els milans son cruels , fan persecució de les que son inclús mes fortes que elles.
Durant hores han assetjat a una àliga, que intentava amagar-se rera pedres, forats o herbes i els corbs la delataven.

El que si m' hauria agradat ensenyarvos i compartir es el soroll de les ales tant de les cigonyes volan sobre meu, centenars i centenars, i els crits del milans en el silenci del gran i meravellos secà D' Alfes.

3 comentaris:

Antoni Xile ha dit...

Es impactant la vida i la bellesa en mitg de la escombrería.
Mirant amb el cor es pot trovar poesia en qualsevol lloc

Marc ha dit...

carai, cuanta bestia... ja mhi portaras

Marc ha dit...

carai cuanta bestia... ja mhi portaras