Darrere l’objectiu: Silenci, solitud i el repte de ser dona en la natura salvatge Fa temps que volia expressar-me sobre el meu camí entre la natura. No soc una fotògrafa purista, ni biòloga, però no he descartat aprendre dia a dia. Primer va ser envoltada d’amics que han acceptat la meva companyia inexperta i que, poc a poc, han acceptat tenir-me al costat; no com una càrrega, sinó com una igual en aquest món. El Ferran Salse i el Miguel Montoro han estat els més pacients, carregant amb mi sense objeccions i amb respecte. Els meus mestres. Després d'ells, arriba el camí en solitari. Moltes dones sentim que la nit o la solitud a la muntanya no ens pertanyen per "seguretat". Cada vegada que agafo la motxilla quan encara és fosc, no només carrego objectius i trípodes; carrego generacions de pors heretades. "No hi vagis sola", "És perillós", "I si et passa alguna cosa?". Durant molt de temps, aquestes veus van ser més fortes que el meu desig de...