La Noguera es una comarca plena de contrasts i amb tanta bellesa en la natura que no te l 'acabes.
Pensar en pujar pot semblar distant, però a cops de fer escapades de 2 hores vas fent del camí una satisfacció que a cops sembla curta.
Ara les carreteres no son tant abruptes o tortuoses. Cosa que fa pensar si som el cul en els pressupostos de foment o de la Generalitat per la llarga espera .
Dit això, ens situem en el punt d' interès de Tartareu.
M'agrada trencar per rutes i pobles. El primer cop que hi vaig passar no tenia al cap que aquest poble seria un plaer.
Gràcies al amic Josep M Font, cul inquiet per la natura i gran expert, ens va arreplegar a uns quants bojos per les aus, per fer una visita a https://www.lopagesdelmontsec.com/canyet-de-rapinyaires/
Al seu canyet vam passar una jornada veritablement d' èxtasi,ja que en la primera no va ser moguda hi vam tornar un segon cop . Posat a fer pensaments positius o estranys crec que el company Ramon Simona es va dur la sort del principiant.
A les 9 del matí ens vàrem trobar al seu local i des de la seva aula vam pujar al remolc d’un tractor John Deere, marca molt lligada a la meva vida.
Per un camí estret i amb un desnivell d' aquells que et fan tirar enrere, ens van dur als seus magnífics observatoris. Apa tancats a clau i pany, literalment. D’això m' hi vaig adonar al sortir. Serà per que no siguem devorats?
Encara no havien acabat de descarregar els cossos inertes de conills, porquets i un vedell, ja baixava tota una colònia de voltors. Apa a dinar, quines lluites i demostracions de poder.
Ales obertes, garres estirades, coll estirat i també claus de lluita lliure, cos a terra i el guanyador a sobre.
Quants caps plens de sang i embotits a qualsevol forat dels cadàvers. A cops les escenes eren bastant esfereïdores. Millor pensar que es lo que els pertoca en la cadena de la vida. Ser carronyers i antropòfags.
Així vam passar un parell d' hores i de sobte un preciós Milà negre, esplèndid i lluint un plomatge brillant. Ens va fer uns posats fins que ja va tenir assolit el seu treball de recollida.
Seguim a l 'espera, mirant al cel i desitjant que ens faci la visita l 'Aufrany.
En això que ens apareixen al cel una parella de trencalòs . Per mi una especia nova. Magnífica, diferent amb el seu bigoti i pit rovellat per aigües ferruginoses , per tal de dissimular el seu plomatge blanc. https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-lleida/rutes-senderisme-la-pobla-de-segur/congost-de-collegats/trencalos
Un cop va decidir que podia aterrar, va engolir llargs ossos de conill o aquells que per mesura li anaven be. Això si, va pensar que tenia que dur un regal a la seva parella i va triar el mes gormand. Suposem que va quedar agraïda.
I per rematar la satisfacció va aparèixer una parella de Aufranys, un voltor petit i groc que ve a criar a la península i resideixen a Àfrica. Cosa que fa pensar en lo potents que son. http://www.sioc.cat/fitxa.php?sp=NEOPER
Comentaris